Ho han analitzat correctament amb la teoria del got mig ple o mig buit. Però sens dubte la resolució europea sobre el idioma català ha estat una bufetada als morros a la desconsideració del govern espanyol, a la intolerància de Manuel Marín, i al permanent boicot dels inkults del PP.

Sap greu que encara no sigui oficial a la comunitat, però il·lusiona que algunes ments tant tancades com la d’alguns països europeus hagin percebut a la primera de canvi, que no cal desconsiderar cap llengua per petita que sigui. O no tant petita en el cas del català, ja que 10 milions d’europeus la parlen. Molts més que el flamenc, el danès, o l’holandès.

De tota manera, em sembla que el gran pas trigarà encara molt a produir-se. I si per aconseguir-ho hem d’esperar que Andorra entri a la comunitat( oh, paradoxa!), la festa serà més petita, però també ho celebrarem.