Hi ha coses que acostumen a passar en zones poc poblades, i que durant uns dies (pont de la Puríssima, cap d’any, setmana santa, Agost..) s’omplen de més gent, de la que estan preparades per acollir. I quin és número ideal? Em preguntareu. Doncs no sóc demògraf, ni m’atreviria a dir-vos-ho. Però si que us puc assegurar que el número de superpoblació passatger, no té perquè ser el mateix que el del nombre de llits. Llits en primera residència, segona i turístics. No. Aquest és el número que ens pot donar una idea del número de persones que hi poden passar al nit, sense dormir amb el cul a l’aire (bivac). Però el número que està preparat per acollir, seria el que es correspondria amb un seguit de serveis. Per començar, les carreteres i els carrers d’algunes poblacions, no estan preparades per a tant de trànsit. En un moment de gran despesa energètica, coincident amb una tempesta, el servei elèctric ha fallat en alguna ocasió. És molt normal que algunes poblacions, on per l’aixeta hi brolla una aigua corrent de gran qualitat, no estigui preparada per donar el mateix servei, i en dates de vacances l’aigua brolli saladíssima (platja) o clorada (muntanya i interior).

I aquest seguit de mancances es pot anar traduint en diferents aspectes. Recordo en edat més juvenil, unes festes en què a la colla ens venia de gust uns espagetis carbonara d’aquells que ja de ben joves cuinàvem prou “resultons”, i anar al súper més proper i no trobar crema de llet. I en altres ocasions trobar determinades prestatgeries buides als supermercats.

Aquestes vacances de setmana santa o puta crucifixió, com vulgueu anomenar, ja us vaig advertir que el fet de coincidir amb Sant Josep, no passaria del tot inadvertit. Els mateixos i poderosos sectors economico-turístics, posaven en dubte la legitimitat del calendari religiós, quan els afectava negativament la butxaca. Jo en vaig notar les conseqüències, i no concretament a la butxaca. Per trobar midó, per fer la més o menys tradicional crema de Sant Josep, vaig haver de perseguir el producte durant tres dies, fins trobar-lo (ja caducat) en una prestatgeria d’una petita botiga. No cal ni dir que la crema ens la vam fotre. Sant Josep, ja havia cremat del tot.