Tothom, diuen, esperava el "gran dia". L'AVE Madrid-Barcelona. Uns , el PP, el van ja prometre per al 2004 . De poc l'endevinen....I els altres PSOE, els devia fer vergonya endevinar plenament i van dir al 2007. Finalment el dia ha estat el 20-F de 2008.

Podria haver estat qualsevol dia. Bé qualsevol dia abans de les eleccions. Però posats triar, que no fos un dia de pluja. Pluja desitjada per uns i maleida per altres. Però pluja. I ja sabem que pluja significa habitualment retards. Retards de transit i de trens.

El gran dia de l'AVE, torna a ser un dia nefast per a rodalies. Segurament, i com ens temíem molts, una cosa pot acabar per espatllar l'altra. No és prou simptomàtic que els senyor que havia de solucionar el problema der rodalies, se'n va tornar a Madrid, amb el primer AVE que fugia?

I les conseqüències, les de sempre. La gent arriba un dia més tard a la feina. N'hi ha que tenien bitllet per a l'AVE i el van perdre per culpa de RENFE. S'indemnitzarà cada vegada a les persones que per culpa de RENFE no puguin agafar l'AVE? Seria la millor promesa per a un candidat a la Presidència del govern. I si a canvi de cada AVE perdut per culpa de RENFE, s'indemnitzés amb cinc bitllets d'AVE per a escollir qualsevol dia que hi hagi places lliures?

El meu amic Joan, que baixava en cotxe de Cervera a Barcelona, també ha fet tard a la feina, perquè quan cauen quatre gotes, passa el que passa. Encallat a la nacional-II, també veia passar a tota pastilla l'AVE, mentre ell era aturat a la carretera.

Penseu que amb els anys, sobretot els que porto baixant diàriament a BCN o entorn (31 anys) he hagut de sentir moltes vegades aquells tòpics que se'ns aribueixen a la gent de poble. Us puc assegurar que mai havia tingut una sensació més gran de provincianisme que la d'ahir. la que ahir ens van mostar els "barcelonautes" amb el seu "magnífic trenet". Semblava que mai haguessin vist un tren....