Els collons de cristu. Sabors d’abans
Feia molt, no sé quan 35, 40, fa molts anys que no havia menjat mongeta del tipus genoll de crist. La Mercè diu que també feia més de 30 anys que no en menjava.
Fa uns mesos en vam veure un cul de sac ,literalment, al sindicat de pagesos de Llerona. I ens va fer gràcia. Aquesta setmana les hem bullit i hem reviscut sabors que teníem oblidats. Avui han caigut amb costella de porc i demà ens les acabarem amb butifarra. Si tingués uns bolets per saltejar amb alls tendres, estarien boníssimes amb una botifarra esparracada. En canvi, amb cloïses fetes en salsa verda, tal com m’agrad menjar les del ganxet, no crec que triomfessin. És una mongeta amb més aptituds que la del ganxet per fer guisades amb morro, costella i orella, o amb un sofregit de verdures.
En qüestió de mongeta sóc molt chauvinista i com la del ganxet no me’n agrada cap. La del genoll de crist em sembla excel·lent. L’altra que m’agrad molt és la del Cabrerès, tot i que també deu fer uns 17 anys que no n’he menjat. En canvi la famosa mongeta/fesol de Santa Pau, la trobo força més vulgar. Qüestió de gustos, cadascú el seu....