Dies enrere(29 de Nov 2007), en una mena de juguesca us posava a prova amb la pregunta de qui era i com es deia el primer ministre francès, eclipsat per la fama de Sarkozy.
Al pas que anem, ja no caldrà mantenir la pregunta. La popularitat de Sarkozy ja ha baixat 19 punts per sota del seu primer ministre François Fillon.
Sarkozy segueix copsant tota l'atenció, tota la fama, impopular.
Diuen que a cada porc........ si no mireu com acabaran els del PP.
Avui vol anar a Veneçuela, per recuperar popularitat. Compte que no es casi amb la Betancourt, ara. Jo de les FARC, demanaria un intercanvi Betancourt-Bruni. De ser més interessant tenor captiva aquesta gallina, que no pas un “tostón” de política.

El debat de candidats ha proporcionat, com sempre, dos guanyadors. Ja se sap, cadascú escombra cap a casa. Sincerament a mi, no me'n va agradar cap, ja ho deia ahir. I penseu que guanyar a Rajoy no deu ser tant difícil.....
Zapatero va badar. Després que Rajoy el superés en mentides i xifres falses, la seva reacció hauria d'haver estat la següent: En els deu darrers segons dels programa li hauria d'haver dit, referint-se a les dades que portava escrites a la carpeta, "Señor Rajoy, tome mis apuntes, cópielos i venga mejor preparado con datos reales, para el próxim debate".
Com si es tractés d'estudiants de la facultat que es passen els apunts.
A mi em semblen unes campanyes molt fluixes, en especial la dels socialistes bàsicament basada en dir "compte que ve l'home del sac", i la del PP amb els tics feixistes de sempre i les grans mentides de sempre.
Afortunadament hi ha altres partits, que en definitiva se suposa que poden ser decisius. Esperem que siguin decisius per evitar el PP i per condicionar les polítiques socials i afavorir el desenvolupament de les autonomies, coma pas previ a la independència.

Només llegim coses bones al voltant de la celebració del debat de candidats. Tret de les queixes de la resta de partits. Els que no són ni PSOE ni PP. I en tenen tot el dret.

Seria interessant que tot plegat s'hagués gestionat de manera més igualitària. Què us semblaria una lligueta? Si, una lliga en que tots els candidats dels partits representats disputessin al llarga d'aquests dies un cara a cara. Imagineu, primera jornada Labordeta-Rajoy, Duran-Ridao (derby), Zapatero-Herrera......

Estaria bé, que ho produís el mateix ens neutral que organitza el gran partit de la jornada d'anada i tornada Zapatero-Rajoy, i que l'emetés el canal que ho desitgés.

Pel que fa al debat d'ahir, que voleu que us digui...Semblava un resum del debat de l'estado de la nación.

La veritat és que d'un debat entre un home que é el representant del partit de la mentida personificada i un altra que és el pressumpte mentides, poc es pot esperar.

No sé com encara Rajoy, pot agunatar la vergonya de presentar-se a un debat, cara a cara, després de 15 anys en què els seus ho han evitat.

Il Capitano, San Paolo, Il Bello, Apolo Maldini, són alguns dels noms amb els que se’l coneix. Per a mi el més gran. No és el millor futbolista, però possiblement si un dels millors en la seva posició (amb permís dels seus compatriotes Facheti i Cabrini) i segurament el jugador que ha acumulat una varietat més gran i qualitativa de premis en les formacions que ha actuat, que són només dues: El AC Milan i la selecció italiana.
Amb 24 anys al més alt nivell, sempre ha jugat en el mateix equip, el seu u dels gran d’Europa i a més del lloc on va néixer.
Fill d’un altra gran futbolista, Cesare, i diuen que és pare d’un altra futur crack Cristian. Ell solet agrupa cinc copes d’Europa i cinc supercopes, tres intercontinentals i campió del món en seleccions, quasi res....

Una vegada més un tòpic. Una vegada més, la realitat supera la ficció.

O em direu que mai us heu imaginat els agents de l'ordre públic, muntant una festeta, immediatament després d'un de decomís de droga. Doncs la realitat és més potent. Ara han empurat uns guàrdies civils que revenien el decomís a delinqüents col·legues. Un altre tòpic superat.

Tothom, diuen, esperava el "gran dia". L'AVE Madrid-Barcelona. Uns , el PP, el van ja prometre per al 2004 . De poc l'endevinen....I els altres PSOE, els devia fer vergonya endevinar plenament i van dir al 2007. Finalment el dia ha estat el 20-F de 2008.

Podria haver estat qualsevol dia. Bé qualsevol dia abans de les eleccions. Però posats triar, que no fos un dia de pluja. Pluja desitjada per uns i maleida per altres. Però pluja. I ja sabem que pluja significa habitualment retards. Retards de transit i de trens.

El gran dia de l'AVE, torna a ser un dia nefast per a rodalies. Segurament, i com ens temíem molts, una cosa pot acabar per espatllar l'altra. No és prou simptomàtic que els senyor que havia de solucionar el problema der rodalies, se'n va tornar a Madrid, amb el primer AVE que fugia?

I les conseqüències, les de sempre. La gent arriba un dia més tard a la feina. N'hi ha que tenien bitllet per a l'AVE i el van perdre per culpa de RENFE. S'indemnitzarà cada vegada a les persones que per culpa de RENFE no puguin agafar l'AVE? Seria la millor promesa per a un candidat a la Presidència del govern. I si a canvi de cada AVE perdut per culpa de RENFE, s'indemnitzés amb cinc bitllets d'AVE per a escollir qualsevol dia que hi hagi places lliures?

El meu amic Joan, que baixava en cotxe de Cervera a Barcelona, també ha fet tard a la feina, perquè quan cauen quatre gotes, passa el que passa. Encallat a la nacional-II, també veia passar a tota pastilla l'AVE, mentre ell era aturat a la carretera.

Penseu que amb els anys, sobretot els que porto baixant diàriament a BCN o entorn (31 anys) he hagut de sentir moltes vegades aquells tòpics que se'ns aribueixen a la gent de poble. Us puc assegurar que mai havia tingut una sensació més gran de provincianisme que la d'ahir. la que ahir ens van mostar els "barcelonautes" amb el seu "magnífic trenet". Semblava que mai haguessin vist un tren....

Feia molt, no sé quan 35, 40, fa molts anys que no havia menjat mongeta del tipus genoll de crist. La Mercè diu que també feia més de 30 anys que no en menjava.

Fa uns mesos en vam veure un cul de sac ,literalment, al sindicat de pagesos de Llerona. I ens va fer gràcia. Aquesta setmana les hem bullit i hem reviscut sabors que teníem oblidats. Avui han caigut amb costella de porc i demà ens les acabarem amb butifarra. Si tingués uns bolets per saltejar amb alls tendres, estarien boníssimes amb una botifarra esparracada. En canvi, amb cloïses fetes en salsa verda, tal com m’agrad menjar les del ganxet, no crec que triomfessin. És una mongeta amb més aptituds que la del ganxet per fer guisades amb morro, costella i orella, o amb un sofregit de verdures.

En qüestió de mongeta sóc molt chauvinista i com la del ganxet no me’n agrada cap. La del genoll de crist em sembla excel·lent. L’altra que m’agrad molt és la del Cabrerès, tot i que també deu fer uns 17 anys que no n’he menjat. En canvi la famosa mongeta/fesol de Santa Pau, la trobo força més vulgar. Qüestió de gustos, cadascú el seu....

Per anys que passin difícilment podré entendre el discurs de la dreta. De la dreta més anti-demòcrata, xenòfoba, per suposat, perquè segons diu un tòpic a mesura que ens fem vells ens tornem conservadors. Però anti-demòcrates i xenòfobs, segur que no. D’això se’n ha de néixer.

Les propostes i promeses de Rajoy, fan riure, ja sigui per impossibles, ja sigui per poc creïbles.

Quan parla, en una suposada inspiració en Sarkozy, que cal que els immigrants prenguin els nostres costums, no sé ben bé per on vas. Si vol posar de manifest allò d’ “allà donde fueres, haz lo que vieres”, ja em semblaria bé, però és justament el que ell no ha defensat de Catalunya coma terra d’acollida. Ben al contrari, Rajoy i tota la colla de satèl·lits imperials defensen ben al contrari, preconitzant que els castellanoparlants puguin “passar olímpicament” d’escolaritzar-se en català.

És ben collonut recordar que van fer Colon i els seus quan va anar a Amèrica, i a les illes que van trobar pel camí. O altres espanyol a l’Àfrica on van conservar colònies fins als anys 70, i encara hi mantenen dues places. I el que va fer a Catalunya, no cal que us ho expliqui. El que els agradaria tornar a fer ara, si d’una vegada no diem prou i els aturem els peus a PP, Ciutadans, falanges i altres tares humanes.

Eco-rajoy, també ens ha sorprès amb una promesa forestal de plantar no sé quants mil arbres en un any. Un càlcul aritmètic, tradueix la promesa d’aquest ignorant en matemàtica i sostenibilitat en uns 3 mil arbres diaris, que segurament només es podrien arribar a plantar amb la contractació de centenars d’immigrants (aquells que vol fotre fora) o menors sobre-explotats (als quals vol rebaixar l’edat penal (i laboral?)).

En definitiva, us veieu prenent els costums dels espanyols? Si? No pagar autopistes. Que us facin l’AVE sense esvorancs. Anar a treballar, mai abans de les 9h. Migdiada fixa. Tarda de tapes i colesterol i que penquin els catalans. Collonut.

La independència de Kosova o millor dit, el seu reconeixement internacional, per part de molts països que mai m’hauria pensat que ho farien, ens fa somniar. De tota manera, em sembla difícil per exemple, pensar que França hi estigui d’acord, quan mai han estat capaços de fer cap reconeixement públic del que és la cultura catalana. Perquè un hipotètic reconeixement internacional de la Independència de Catalunya, inclouria Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i Fenolleda? Si França continua tant generós amb Catalunya i Euzcadi, com ho és amb Kosovo, no hauríem de ser pessimistes. Podem somniar.

Passaran els dies, els mesos i el anys. Ha estat i serà derrotat i humiliat, a les urnes i a l’hemicicle, però ell no canvia. És un xulo. I no entenc perquè no s’ha replantejat canviar la seva projecció pública. Un canvi de imatge. No entenc tampoc a què ve, aquest missatge de campanya que adverteix de la més que possible designació de la seva persona, per part de Zapatero, del futur president de la Generalitat, en plena primavera i a mitja legislatura.
Cal ser molt “primaveres” per actuar, com se suposa que actuaria Zapatero en la premonició de Mas, per actuar com ho fa en Mas. Actituds com la seva només poden provocar les declaracions que hem sentit a la “Xacona” i a Carod. És que els hi posa “a huevo”. La “Xacona” i en Carod li recorden que després de vendre Catalunya a Zapatero en el seu dia, es pensa que ara li serà fàcil recuperar-la. Que serà del President d’Espanya, de qui depèn CiU per governar Catalunya.
Jo només li puc suggerir que continuï estudiant aritmètica, la mateixa que li vaig recomanar quan va oblidar que és la suma d’escons parlamentaris la que finalment dona una presidència. Ara li recordo que per poder pintar alguna cosa, ha de sumar més escons que el PSC, llavors que parli. I és que ZP no podrà mai confiar amb el vot dels convergents per trair al PSC, mentre sumi més el PSC. Mas, desperta! A ZP li fan més falta els vots de PSC que els de CiU.
No cal seguir somniant en notaris i taquígrafs.

No em cauran els anells per parlar bé d’ell alguna vegada. Em sembla molt bé que Jan Laporta i la seva directiva hagi cessat de manera fulminant el seu entrenador, de la secció de basquet, D.Ivanovic.

Estem en un cas, que a la inversa, es podria comparar amb algun dels aspectes que conformaven l’article d’ahir. No pot ser que un xarlatà de fira, es queixi al mes de Febrer, després d’unes quantes humiliacions, de la qualitat del seu planter.

Al mes d’Agost era quan se’n havia d’haver donat conta, no ara, hi amb la poca elegància de culpar al secretari tècnic (que no deu ser cap llumenera). Ma dura ben administrada en aquest cas. A veure com reacciona Laporta davant altres fracassos alarmants.

Mentre es vol continuar fent creure que la croada del Tour i filials, ésen contra del dopatge, jo en continu tenint els meus dubtes.

Esperar a sancionar l’equip Astana, ara que ja està competint i ha contractat alguns dels millors corredors del moment, és un atemptat en contra de l’esport. Si l’Astana, és tant dolent o se’l considera tant dolent deu ser per l’afer Vinokurov, que va esclatar a mig Tour de 2007, no? Perquè, doncs, no va ser llavors quan van anunciar la sanció, i d’aquesta manera evitaven contractacions de nous corredors que no tenien res a veure amb l’equip de 2007, que és el que va cometre la pressumta estafa de transfusions il·legals.

Aquest tipus de decisions no van a favor de l’esport. Només aconsegueixen que les poques empreses que inverteixen en el patrocini d’equips, segueixin abandonant l’esponsorització . No poden anar a favor de la competició, quan s’evita la participació del darrer guanyador.

A Edy Merckx, se'l coneixi amb el sobrenom d'"El caníbal". Ara el caníbal és el Tour.

Després d’haver-lo vist en moltes entrevistes, avui he conegut en Pol. El jove pilot de motocicletes granollerí, que sembla programat per reviure la glòria de Crivillé o Pedrosa.
És tant amable i simpàtic com es manifesta a les entrevistes i té la obsessió dels joves de ser el millor. Desitgem que ho sigui, i que deixi les engrunes per a altres com el seu germà Aleix, que també tinc entès que es un bon nano. Esperem també que el món mediatitzat que envolta aquesta mainada,i que altres efectes externs del circuït motociclista no espatlli ni la prometedora carrera dels Espargaró, dalt de la moto, ni de vianants. Segons ell té el suport dels educadors de l’IES Antoni Cumella, per tal que pugui seguir endavant en els estudis.
A veure si aviat celebrarem el segon podi i la primera victòria.
Avui m’ha vingut a la memòria una situació similar. A la primavera de 1989 després d’aconseguir els seu primer podi, vaig conèixer Àlex Crivillé. Eren dies de festes de l’Ascensió a Granollers. Per donar més color al reportatge que li vaig fer, vaig demanar a Melitón Bascuñana, d’aigües del Montseny, que tenia representació de vins tan coneguts com Jean Leon, o del champagne De Venoge, una ampolla gegant de plàstic de De Venoge que va aparèixer finalment a la tv, dalt d’una moto amb Àlex Crivillé circulant per la carretera d’accés de Seva a El Montanyà.
Aquell any, Crivillé es proclamava campió de 125cc dalt d’una JJ Cobas.

Aquests dies, possiblement pel seguiment que estic fent dels mitjans, sobretot locals, de com informen de “Les extravagàncies del fashion-food, un llibre agredolç”, miro amb més atenció la programació. Ahir cap a les 20h a Televisió Granollers vaig retrobar-me amb un programa produït pel canal 9 de la Televisió Valenciana, anomenat autodefinits.
Alguns estiu ja l’havia seguit en emissions a TV-3, a hores força intempestives. Autodefinits és un programa d’humor, a l’estil del que produïa el tricicle i que portava el nom de dinamita. Pel meu gust, és força millor, amb una gran varietat de temes i amb molt més bon guió del referent que teníem amb dinamita. De veritat que és molt millor, per més que ens pesi que els nostres veïns dels sud facin algunes coses molt millor que nosaltres. Repeteixo és a la programació de TVG. Es diu autodefinits i podeu consultar la programació a www.granollerstv.com.
I aprofito l’avinentesa per anuciar-vos que des d’aquest vespre, en el mateix canal local s’emet una entrevista que dissabte em va fer el meu amic Pep Vilar per al seu programa setmanal d’entrevistes “la Ronda”. Aquestes són les emissions:

Dimarts 22h i 23h 30
Dimecres 2h, 3h30, 6h.30, 9h30, 12h30, 15h30, 16h30, 17h30

Entre els molts amics, coneguts i saludats, que aquests dies m’han parlat de “Les extravagàncies del fashion-food un llibre agredolç”, ha estat inevitable, i no podria ser d’altra manera, que tots m’elogiessin les particularitats de la fotografia que encapçala el llibre. La magnífica creació de Joan Porredon.

Puc assegurar-vos, que comparteixo la vostra opinió des que la veig veure per primera vegada, i resulta que vaig ser el segon en veure-la.

Aquesta hortalissa que ara dona glòria a la portada del llibre, us de confessar que no és entre les menges que prefereixo. Mai ho ha estat. La detesto en els amanides. M’agrada sense excessos als gaspatxos. I quan un meló no m’entusiasma, per poc dolç, renego dient cogombre. Per més detalls, en els meus darrers viatges a Rússia ha estat un mal son.

En el país del fred, les amanides, els entreteniments, les decoracions de plats i algunes sopes, tenen sempre aquesta hortalissa present, i per tant has d’avisar que no te la col·loquin.

Ves per on, ara i de rebot, m’esdevé simpàtica. I no és per la forma de consolador, que comparteix fama amb la torre Agbar, pel seu ús més agosarat alcontes de Canterbury de Passolini. El bodegó del cogombre, agrada.

Encapçalo una vegada més el meu article, amb una declaració personal, o millor dit refermar-me en una declaració personal que ja he fet pública en aquest web. En altres ocasions ja ho he fet, i no trobo la formula de com fer-ho per tal de no ser repetitiu. Gairebé sempre començo dient: Com ja sabeu en aquesta matèria opino tal i qual.... Avui començaré igual, si bé m'agradaria que se m'acudis una frase millor per tal que la gent que em llegeix ho entengués. Anem al gra, mentre rumio com començar.

Ja heu llegit diverses vegades opinions meves al voltant de l'AVE i altres qüestions ferroviàries. Sobre el seu pas per Barcelona i sota la Sagrada Família e concret, ja he explicat què en penso. D'entrada en el sentit més descentralitzador la proposta, jo sóc dels que el farien passar per Sant Cugat, i a la vegada uniria "la població del pijos" i Barcelona (Sants-Catalunya-Sagrera) amb un servei de metro llançadora.

Però, una vegada s'ha decidit, i en un moment ho altre tots s'hi ha pronunciat, i fins i tot han signat projectes de fer-lo passar per Barcelona. Deixo de insitir amb el tema Sant Cugat, i dono tot el suport al que proposis enginyers, geòlegs i estrategs. I si aquesta gent diu per sota la Sagrada Família, doncs per sota de la Sagrada Família.
A mi, em sembla totalment ofensiu de cara als professionals, que hi hagi partits que ara rebutgin aquesta possibilitat.¨Més enllà de la disputa política, aquesta decisió és com si tractessin d'imbècils a tots aquests professionals. És a dir, és com si hagués sentit dir als senyors de CiU, PP i ERC a tots els enginyers, geòlegs i a la resta de tècnics, vostès són una colla d'imbècils. No saben fer forats. No saben fer la "o" amb un canut.

Definitivament encapçalaré aquest tipis d'articles amb la següent frase: Ja sabeu què en penso (JSQEP). Accepto propostes.

No tinc res en contra de Jean-Luc Figueres, ni en contra de cap dels altres grans cuiners del nostre país, encara que després d'escriure "Les extravgàncies del fashion-food, un llibre agredolç", a algú, li ho sembli.

Però a mi, que Jean Luc Figueres tingui restaurant en un balneari de l'Alta Ribagorça, em sembla una gran parida.

Diria que jo, i la gran majoria de la resta de mortals, quan ens movem pels Pirineus i ens pica la gana.... És a dir a l'hora d'esmorzar, dinar, berenar o sopar, quan se'ns manifesta gana, la imatge que visualitzem no és mai una de les sofisticades extravagàncies dels grans cuiners. Jo, visualitzo una magnifica taula d'embotits, un pa de veritat, un pa de fetge, un trinxat, una amanida agredolça, un contundent guisat, un civet, un arròs de muntanya, uns bolets de temporada, un tiró amb naps. És capaç Jean-Luc Figueras, d'atendre la veritable necessitat dels que ens movem per la muntanya?

Després de superar amb la moral molt alta, "la primera tongada" de presentacions del llibre "Les extravagàncies del fashion-food, un llibre agredolç", en el periple itinerant per la nostra geografia (Vic-Alp-Granollers) en les dates de Carnaval, és moment de començar a agrair-vos a tots plegats el suport que m'heu mostrat. Per suposat que m'estic referint a tots els que me'n heu donat, cadascú en la seva mesura.
Només dir-vos, que això acaba de començar i que part d'aquest conjunt de col•laboradors, ja estem treballant per donar data i escenari, a futures presentacions. Ara com ara a Cervera, Barcelona i Caldetes.

Ahir vaig ser en un acte político-propagandístic de la factoria socialista, que no sé ben bé què pensar-ne.

Per protocol, formalisme o procediment, jo i imagino que també vosaltres, relacioneu la lectura d'un manifest conjunt, com un element propi de les minories i alguns grups marginals per a fer pública alguna protesta o reivindicació.

Aquest procediment, estaria del tot fora de lloc si el protagonitzés el poder, oi?

Doncs no, el manifesta va ser presentat, sotasignat i exposat pels alcaldes soscialistes de Barcelona, Sta Coloma, Badalona, Sant Adrià, i Montacada i Reixac.

Però, que no governen als seus municipis, a Catalunya i a Madrid?

El que reclamaven a qui li demanaven als reis Mags? al pare Noel? A ZP? a Rajoy?

El tema anava sobre la creació del macro-nús de comunicacions ferroviàries de la Sagrera. ës de suposar que davant la indefinició de ZP, hi ha un acolloniment generalitzat entre els socialistes de entorn barceloní, que confien en aquest nus ferroviari, i en tota la planificació urbanística que ha de créixer al seu volant. Molts calerons.

Per a un declarat anti-feixista, agnòstic i anti-clerical com ara jo, era d'esperar la reacció del PSOE, davant la postura inquisidora del "Episcopado".
Ja tinc ganes que arribi el dia després. Ja tinc ganes de l'endemà del 9 de Març, i a veure si és cert que un govern de l'Espanya plural posi fi a segles de privilegis d'aquesta colla de fills de puta que continuen confonent a la gent amb les mentides més grans de la història.
A partir de Març, aquesta mena de congregacions religioses haurien de tenir davant l'administració la mateixa consideració que les colles d'amics, i molt per sota de les entitats esportives i culturals, com ara la Penya Calipo.
Ja està bé d'enganyar al personal!

No sé si he llegit l'article que divendres signava David Bassa a el9nou del VOr. Personalment em sembla una diagnosi més que encertada del que passa a Granollers, on l'empenta i les bones iniciatives d'alguns, no s'han vist seguides pels altres.
Llegiu-lo, si us plau.
L'experiència em diu que és de difícil solució. A veure qui ho arregla!

La polèmica aixecada al voltant de l'estrenyiment dels carrils de les autopistes en entrar a la ciutat, ha servit una vegada més per criticar la precipitació i incontinència verbal del govern català.
Ha estat una vegada més posar el carro davant dels burros.
Encara que us pugui semblar esbojarrat, a mi em semblaria bé que els carrils algun dia arribessin a ser de tres metres, si a canvi d'això, se'n pot fer un mes.
I quan es podrien fer carrils de tres metres? Doncs es podran fer carrils de tres metres, el dia que els camions de gran tonatge i mitjans, desapareguin de la zona propera a la gran ciutat. El dia que el ferrocarril prengui protagonisme a l'absurd i insostenible macro-transport per carretera. El dia que els productes transportats per tren i per alguns camions(poquets), es dipositin en grans magatzems situats estratègicament a peu de via i a peu d'autopista(com el centre de mercaderies de Sta Perpètua), i des d'allà es distribueixin en petita escala, amb camionetes i camions petits. Llavors, els carrils podran ser de tres metres, abans no.

Resulta que la conferència episcopal, envalentida no sé perquè i creient que hi ha molta gent que se’ls escolta. No sé qui. Convoca als mitjans de informació per explicar a qui no han de votar els catòlics. El discurs de sempre.... Repressor, retrògrad, caspós, miserable, allunyat de la paraula, el penediment i el perdó que va difondre el seu salvador.

El que jo no entenc és perquè els mitjans de comunicació civils els foten cas. Si els de la sotana tenen coses a dir, coses per opinar, que ho facin en els seu mitjans propis, com la COPE, o el full parroquial, però que ens toquin els collons difonent les seves misèries entre els que no ens interessa per res la seva opinió