Un moment inoportú, però ja era hora....
Ja fa setmanes, quan la senyora Pilar Manjón, víctima per via familiar, dels atemptats del'11-M, va repassar els polítics de la comissió d'investigació. Va explicar que en lloc d'investigar el que calia, és a dir : Els fets, les errades que van possibilitar els fets i de respectar el descans, i l'honor de les víctimes i els seus familiars, s'havien dedicat a esbatusar-se, buscant sempre l'enfrontament polític.
En aquell moment, qui més i i qui menys, va reconeìxer el seu grau de culpa. Va semblar que a partir d'aquell dia, hi hauria un abans i un després.
Els que ens ho vàrem creure, vàrem tornar a pecar d'innocents optimistes.
El debat al Parlament de Catalunya, sobre l'anomenada "crisi del Carmel", ens va tornar a "l'abans" de Pilar Manjón.
A banda d'explicar quins motius podrien haver ocasionat els esfondraments, al moiments i les esquerdes posteriors, n'hi ha que es van dedicar a embolicar més troca. Uns i altres. Què va passar? Puig i Mas li van carregar els c... a l'Honorable. El President no va agunatar més i es va excedir, verbalment. En va dir una de molt grossa. En resposta, ell cap de l'oposició, ofès, el va amenaçar.
Tornem a l'excés verbal. Es va realment excedir el President? No va dir allò que esperavem que algú ens expliqués algún dia? No esperavem que el govern "tripartit" ens expliqués algún dia com es comportaven els seus antecesors? No esperàvem que el "tripartit" canviés les maneres de fer? Ho esperavem i ho seguim esperant!
Una vegada investigat el tema del Carmel i de posar solució al mal tràngol que passen aquests veins, cal aclarir totes aquestes coses. Que ens expliquin tots i cadascún dels partits que han tingut responsabilitats de govern en les diferents administracions, com han gestionat el tema comissions, si han existit alguna vegada. Que posin fre a una pràctica que fins ara, diuen que ha estat habitual en alguns llocs, i que dissenyin un nou panorama on sigui totalment impossible embutxacar-se els diners.
El sabor d'abans...
Com abans.
El fer obra pública (per exemple asfaltar carrers) amb menys de la meitat del material pressupostat ja era costum al franquisme, en l'època "desarrolista" de les grans, i no tant grans, obres. Avui
pensavem que les coses anaven diferent.
Un seguit d'empreses de direcció d'obres i constructores es volen passar la pilota a l'hora de voler buscar responasabilitats en els
esfondraments del barri del Carmel.
Qui ens pot assegurar ara que, des de l'època en que la negligència amb finalitats comissionistesera costum, fins ara, les coses s'han fet be.
No vull ni pensar si túnels, autovies, eixostransversals i tot allò
que ja s'ha fet del TGV, porten el mateix segell de mala baba. Es gastaran diners per esbrinar si totes les obres públiques estan igual de mal fetes o caldrà esperar que se succeeixin unes quantes desgràcies per anar coneixent què està ben fet i què s'ha fet malament?
El Rei d'Europa
Mentre assisteixo a les patètiques expicacions dels polítics a
l'hora de interpretar els resultats electorals, recordo la proposta que em suggeria un amic fa uns dies. Crear un partit o formació política que demanés l'abstenció.
Ara que observo com de legitimats se senten els "guanyadors"(els partidaris del SI) amb uns 10 milions de vots en front a uns 35 milions que no han votat SI, trobo a faltar el partit que volia fundar el meu amic.
Pensar que hores d'ara, amb gairebé de 30 milions de partidaris, es podria sentir legitimat. Se'n podria anar a dormir, sentint-se per una nit, el Rei d'Europa.