logotipo

Després de tants dies en quèens va estar marejant, i marejant la perdiu al voltant del vaixell enfonsat davant la costa de Mataró, i veure les dificultats tècniques, meteorològiques i de paperassa que passa la maniobra del rescat, el “reflotament o remuntament” de la cosa, vaig anar al cine a veure Viki el Viking. Vaig poder comprovar la facilitat amb que el personatges fantàstics remunten i boten els vaixells.
Més enllà de la fantasia, sempre associada al personatges animats i que quan s'interpreten al cinema amb persones reals no perden, la pel•lícula em va semblar prou interessant a partir d'una primera escena magnífica i que dona argument al personatge i a la pel•lícula. Un pel•lícula per suposat infantil, distreta i que com ja us explicava en comentar UP, també aconsegueix convèncer els pares, sobre la conveniència d'haver porta al nens a passar una estona al cine.

La nul•la predisposició a demanar-me el què penso, em provoca sensacions que no havia experimentat i ja tinc uns quants "anyets". Segurament, a banda del trist episodi de la moció de censura, no havia tingut aquesta sensació en vers a la meva ciutat. Per culpa dels polítics, per suposat.
No acabo d'entendre al desinterès mostrat pels que remenen les cireres a l'ajuntament de Granollers, per saber què volem ser de grans els ciutadans de Granollers.
No entenc amb quina il•lusió, ni amb quines possibilitats d'èxit, es poden dissenyar Plans estratègics, requalificar terrenys, canviar el sentit de circulació d'alguns carrers o anul•lar-la, o planificar la sincronia del semàfor del costat de casa, si no es té en compte l'opinió, si no importa el que volem els ciutadans.
A mesura que ens acostem al 13-D, creix una sensació de vergonya. Sap greu no poder expressar el que sentim. M'agradaria està empadronat en un altra municipi on s'hagi decidit escoltar als veïns, per saber que volen , en mig d'una Festa Major. Segons diuen, la major de les festes en democràcia.
Més vergonya però, els hauria de fer a ells que s'hagi constituït una plataforma, que faci el que ells no volen escoltar.

D’altres vegades he exposat el meu nul coneixement de tost aquests programes de “gran audiència” a les televisions “patxangueres”, el seguiment de les quals podem fer tots en els programes de zaping i donar-nos una idea del que són.

També he proposat alguns/gunes candidats/dates a ser-ne protagonistes. Em sembla que els “caçatalents” de personatges que podrien donar gran joc en aquests programes, estan perdent el temps. Amb la possibilitat de fitxar sense por al fracàs, a les dues lloques més sorolloses del galliner, perden el temps. Teresa Fernàndez de la Vega i Soraya Sáenz de Santamaria, tenen un immens potencial. Que les fitxin!

Farà un parell d'anys per aquestes dates, que en companyia d'un amic, vam anar a visitar un altra en un municipi del Vallès rural. Havíem quedat per veur
Ara m'estranya que el gremi de flequers munti guerra contra els "intrusos".

Més que cel sobre el fet que en determinats establiments comercialitzin les mateixes "baguettes", haurien de deixar clar a base de demostracions que el que venen ells i el que es venen a les benzineres són un producte diferent. A través d'un producte adequat i de indubtables sabor, textura, llarga vida i qualitat, ens haurien de convèncer de tot això. Fer i vendre un producte millor. Mentre tant, penso que han de callar i fer autocrítica. En poques paraules, millorar i recuperar aquell pa exquisit que ja només es fa en comptats indrets del país. e'ns, xerrar i com s'esqueia l'hora, sopar. El sopar no era el més important, i ni tant sols va anar a càrrec de l'amfitrió. El portàvem nosaltres, i de camí vam fer la pensada de comprar-lo al forn del poble. Era tancat, i vam comprar-lo en una benzinera.

En arribar l'amfitrió, de bec fi, ens va preguntar d'on era el pa i en contestar sense massa concrecions, ens va fer saber que el de determinada benzinera era prou bo en cas d'emergència.

Experiències com aquesta l'hem viscut tots plegats un munt de vegades. Els tres àpats diaris i les circumstàncies del dia a dia, donen per a una contínua experimentació. A tots ens agrada el pa que es fa en determinats llocs, però quan no és possible, si no tenim congelat aquell pa de referència, correm fins a la benzinera més propera o el lloc més proper(botiga o súper), on serveixen aquelles "baguettes" pre-cuinades en sèrie, que també fan servir els flequers més mandrosos del segle XXI. Finalment trobem moltes vegades que el de les benzineres supera el dels professionals, sobretot si s'abasteixen una marca millor de "baguette" pre-cuinada. En general, sortida del fornet i amb la gana feta, totes vénen de gust.

Representen dos joves exponents de la societat colomenca. Nascuts tots dos a mitjans dels setanta, i per tant no van conèixer directament el franquisme, si bé van veure d'alcalde franquista -darrer alcalde franquista- el pare de Bartumeu Muñoz .

Donant continuïtat a que expressen els seus cognoms, manifestem en ells gran fe i proposem a ella (com a la resta de gent que ha conviscut amb la presumpta corrupció) que parli, que parli molt. I a ell que calli (com la resta de futbolistes que es posen sovint de peus a la galleda) i s'expressi al camp, que és on els futbolistes han de parlar i il·lusionar els seus seguidors. Que trenquin xarxes. Que trenqui o ajudi a trencar la xarxa corrupta geogràficament situada a Santa Coloma de Gramenet, Parlon i que Tamudo rebenti les xarxes de les porteries, amb el repertori que el va fer famós abans de posar-se a parlar.