El que us deia, el cap de setmana hem participat, com ja us anunciava a les 24 hores ciclistas de Monjuïc. Una bona experiència. L’execució d’un projecte mig improvisat, però que ha quedat demostrat que quan es posen ganes en un projecte,la cosa no pot sortir malament. Tots ens ho hem pres seriosament. Cadascú en el seu paper, col•laborant i esforçant-se, per tal que tot sortís bé.
I no podia ser d’altra manera. No es tracta d’haver posat difícils les coses a l’equip guanyador, que per més senyes és un equip professional. Es tractava de fer un bon paper, i així ha estat, fins i tot en el resultat.
Recordareu que amb il•lusió presentàvem un equip mixt. En no haver-n’hi prou, ens ha tocat competir en condicions diferents, amb els equip formats per sis homes. I s’ha quedat entre els deu primers. No cal ni dir que ha estat el primer equip mixt (fora de programa), i en la classificació que comptabilitza individualitat i altres associacions, com dues quartets o sextets, vam quedar el 29, de 85 possibles.
Una trajectòria, ja marcada des del primer relleu, va assenyalar que aquesta posició era possible d’obtenir. Al llarg de 24 hores s’ha oscil•lat entre les posicions 20 i 32, i en la dels sextets entre la set i la quinze.
24 hores per compartir experiències i converses, sempre relacionades amb el ciclisme. Anècdotes ocasionals i inconsistents, i d’altres que podrien haver estat decisives, com les rampes sofertes per alguns membres de l’equip, en uns de les moltes situacions que es poden viure al llarg de 24 hores seguides i ininterrompudes de competició. Després de tanta estona, un o altra membre de l’equip pot haver mantingut una disputa o “pique” amb qualsevol dels membres dels altres 24 equips. Experiències curioses i irrepetibles com la de intentar i aconseguir aguantar roda durant una bona estona, cracks com Mauri o Heras. Tancar els ulls, i visualitzar que Heras t’avança com un coet, camé de l’estadi Lluís Companys. O conviure al boxes, paret per paret amb l’equip amb el que t’estàs jugant les garrofes, i comprovar que ells han fet algunes coses millor que tu, com la de portar fisioterapeutes que es van passar també 24 hores (quina marató...) fent massatges en els músculs travats dels seus homes. Amb tot van mossegar pols, i van quedar dues voltes enrere. O comprovar que per litres i litres d’aigua que t’emportis, sempre et creus que has fet curt. I és que van estar un divendres i un dissabte de molta calor.
En resum,una gran experiència amb ganes de repetir, per tothom, des dels corredors, fins al patrocinador Angel Ausín. Un home que n o va poder evitar visitar el seu equip a la muntanya màgica, per comprovar que encara li agrada molt el ciclisme i assegurar que l’any que ve vol tornar-hi.

Aquesta dies els preparatius de la nostra particicpació a les 24 hores ciclistes Montjuïc, em fan anar, si cap més de bòlid del normal.
Ahir ens feiem la foto d'equip que ja podreu veure en algun mitjà informatiu (els professionals d'el9nou s'hi han interessat, o segur que al web d'en Marc també en sortirà alguna http://mrcim.blogspot.com/ ). Inscripcions, coordinar-ho tot, verificacions, preparar la bossa i fer alguna pedalada, són algunes ocupacions afegides a les ja habituals que podem resumir a grans trets sota la denominació família i feina. Entre d'altres coses cal preparar menjar i beure. Beure per a la hiodratació esportiva i per a fer passar la sed (bàsicamnat aigua i birra). Per al menjar els entesos sempre recomanen allò dels hidrats de carboni. És per això que em prepararé dues amanides de pasta.
En concret voldria destacar-ne una que vaig menjar per primer cop, fa uns quants anys de viatge pels fiords escandinaus. Va ser una combinació de la pasta amb dos elements bàsics en el menjar nacional de Catalunya, el pa amb tomàquet i pernil.
A partir d'un pernil d 'alta qualitat que portava envasat al buit. Uns tomàquets decents (que ja és difícil trobar al nor d'Europa). Pasta bullida al gust, i un oli verge d'oliva, vaig fer una amanida que imitava el pa amb tomàquet i pernil. El pa quedava substituït per la pasta. El contacte amb els sabors meditaerranis a l'atlàntic nord, el recordo amb un gran plaer al paladar. De tant en tant la he tornat a fer i menjar a les nostres latituds, sense el mateix grau de plaer. En alguna ocasió, també he substituït el tomàquet trossejat per un salmorejo, cosa que evidentment li dona una canya superior.
Intertessa doncs que els hidrats de carboni em facilitin la combustió, sense deixar de banda el plaer del menjar.

Ja sabeu de l'aire que prenen les cròniques d'aquest web web quan arriba el Juliol. Bàsicament Tour de França. Per tal de no avorrir als poc lectors d'aquest web, els darrers dos anys ho he adornat amb enologia i gastronomia. No dec ser l'únic "tarat", que conjuga aquestes dues aficions. Una gent de Barcelona munten pel dia en que el Tour arriba a la ciutat, han organitzat una cosa anomenada "Le Tour gastronomique". Us sona?
Del 13 de juliol de 2007 al 31, vaig simultanejar els articles de ciclisme amb comentaris sobre vins de les regions per on passava la prova. Al 2009, sota el títol "le tour gastronomique", vaig fer un article gastronòmic, amb recepta, de cada etapa per on passava el Tour. Ho podeu repassar.

En aquesta inciativa també denominada "Le tour gastronomique" també es combina bicicleta i teca. Llàstima que no hi podré assistir. Penso demanar festa a la feina per veure el Tour passar per Granollers.

Us passo a continuació el programa de la moguda "Le Tour gastronomique"

DATA: 9 DE JULIOL (COINCIDINT AMB L'ARRIBADA DEL TOUR DE FRANCE A BARCELONA).

HORARI: SORTIDA A LES 9.30H I ARRIBADA A LES 13.30 H.

RESTAURANTS O MERCATS QUE PARTICIPEN:

- CUINES (SANTA CATERINA). (SORTIDA)

- VELÓDROMO.

- VIA VENETO.

- FONDA GAIG.

- MERCAT DE LA BOQUERIA.

- RÍAS DE GALICIA. (ARRIBADA).

NÚMERO DE "CICLISTES" CUINERS, SUMILLERS I CASSAQUES VERMELLES: 50.

RECORREGUT.

SORTIDA DEL CUINES DE SANTA CATERINA.

S'AGAFA VIA LAIETANA DIRECCIÓ CARRER FERRAN.

PASSEM PER PLAÇA SANT JAUME FINS RAMBLES I CAP AMUNT DIRECCIÓ PLAÇA CATALUNYA.

PLAÇA CATALUNYA ANEM A BUSCAR PASSEIG DE GRÀCIA FINS PROVENÇA.

SEGUIM PER PROVENÇA I TOMBEM A LA DRETA PER PUJAR PER ARIBAU I GIREM A L'

ESQUERRA AL CARRER LONDRES, CRUÏLLA AMB MUNTANER.

1A ATURADA A VELÓDROMO, MUNTANER CANTONADA AMB PASSATGE PELLICER.

SORTIM DE VELÓDROMO I GIREM A LA DRETA PEL CARRER LONDRES FINS

CASANOVA QUE PUGEM FINS LA DIAGONAL I ALLÀ AGAFEM EL LATERAL O EL

CARRIL BICI, PASSANT PER PLAÇA FRANCESC MACIÀ I GIRANT A LA DRETA A L'ARRIBAR A GANDUXER.

2A ATURADA A VIA VENETO, GANDUXER 12.

SORTIM DE VIA VENETO, ANEM A BUSCAR LES BICICETES QUE ESTARAN AL

PARKING DE BORI FONTESTÀ, DES DE BORI FONTESTÀ ENS DIRIGIM A PAU

CASALS DIRECCIÓ PLAÇA FRANCESC MACIÀ I D'ALLÀ AGAFEM EL LATERAL DE LA

DIAGONAL FINS MUNTANER ON GIRAREM A LA DRETA, I BAIXEM MUNTANER FINS

ARRIBAR A CÓRSEGA ON GIREM A LA DRETA I ENS ATUREM A FONDA GAIG .

3A ATURADA A FONDA GAIG, CÒRSEGA 200.

SORTIM DE FONDA GAIG I BAIXEM MUNTANER FINS GRAN VIA (LATERAL) I

D'ALLÀ GIREM A LA DRETA A BALMES PER ARRIBAR AL CARRER PELAI.

DES DE PELAI ENS DIRIGIM A LES RAMBLES I BAIXEM FINS LA BOQUERIA.

4A ATURADA LA BOQUERIA.

DES DE LA BOQUERIA, PEL DARRERA AGAFEM CARRER HOSPITAL, A CONTINUACIÓ

AGAFEM CARRER JUNTA DE COMERÇ I A CONTINUACIÓ GIREM A LA DRETA AL CARRER SANT PAU.

EL CARRER SANT PAU ENS PORTARÀ DIRECTAMENT AL PARALEL ON ANIREM

DIRECCIÓ PLAÇA ESPANYA I GIRAREM A LA DRETA A ENTENÇA, PER A

CONTINUACIÓ GIRAR A L'ESQUERRA A SEPÚLVEDA I ANAR A BUSCAR CARRER VILAMARÍ.

UN COP A VILAMARÍ, BAIXAREM DIRECCIÓ AL PARALEL UN ALTRE COP, EL QUAL

CREUAREM PER ACABAR L'ETAPA AL CARRER LLEIDÀ ON FAREM LA DARRERA ATURADA AL RÍAS DE GALICIA.

Ho advertia només començar. Lo dels paisatges de Catalunya és una gran idea, amb una bona intenció, però queda desacreditat amb els personatges que hi surten. En general gent a qui li encanta sortir per la tv. Gent encantada de conèixer-se a si mateixa. Gent que pot arribar a pensar, que pel fet de mostrar-nos un paisatge, ens el descobrirà i l’engrandirà. Ahir en va ser un exemple més, rematat pel desastre més gran. Coincidia per més pena, amb un que parlava de la nostra comarca.

Em va semblar horrorós que per a Rexach, el Montseny només sigui un indret on anar a fer trial, casar-s’hi o jugar a futbol. Una vergonya. Un insult al país.

40 anys de saqueig. Aquesta és una de les moltes conclusions a que es pot arribar arran de l'article que publicava l'altra dia sobre l’impacte de l'autopista a casa nostra. Aquesta puta mania de cobrar-nos per tot el que fem, només pot se fruit d'una ment bastarda. Molts anys més enllà dels pactat en la concessió inicial, l'estat ha permès que ens estafin contínuament.
És per això, que des de sempre he admirat als que se salten la norma de pagar. A més d'admirar-los, els dono suport i espero algun dia ser tant hàbil com ells. Diuen que cada dia són més, i que la l'empresa concessionària no té res a fer-hi. No compta amb cap sistema de defensa. Només l'amenaça, una manera d'actuar sempre associada als que ens extorsionen amb el permís de l'Estat.
És pura habilitat. Cal posar-se molt arrambat al cotxe del davant. Tenir força sensibilitat amb els pedals del cotxe i arrencar al mateix temps que ell. Si ho fas bé, hi ha temps. Evites la baixada de barrera, i per més que soni la sirena, no hi tenen res a fer.
Més fàcil encara és si tens contractat el Tele-tac. La tàctica és la mateixa, arrambar-se al de davant, però amb l'aventatge de no haver d'aturar-se, ni arrencar. I sobretot, si tens contractat el tele-tac, en cas que t'atrapin, sempre podràs dir que portes el tele-tac i que t'ha assemblat que s'havia obert per a tu i el de davant, i ho has aprofitat. Cola no?