logotipo

Tenir al·lèrgia pel futbol o l'esport en general, no ha de ser considerat un bon símptoma. Encara menys quan s'ostenta un càrrec públic. Només cal recordar la fal·lera que mostra ZP, per fer-se fotos amb esportistes (i presidents amb pedigree). Un hàbit ja tradicional en presidents anteriors, tan espanyols, com catalans.

A Aiguafreda, l'ajuntament no té cap pressa en construir un nou cap de futbol, que substitueixi l'anterior. L'antic aquip de govern es va comprometre a fer-lo, per tal que no s'interrompessin en excés les activitats de la UE Aiguafreda. Han passat quatre anys i l'activitat seguiria interrompuda, si no fos per l'esforç i l tenacitat, del grup de persones que encapçalen el club.

Fan el que poden i amb èxit. El primer equip utilitza les magnífiques instal·lacions de Sant Julià de Vilatorta. Els nens que inicien la pràctica del futbol en el club, ho fan en un cap reglamentari de futbol a 7, que la mateixa directiva ha construït, amb hipoteca inclosa, als terrenys on esperen amb un fe infinita que un Ajuntament al·lèrgic al futbol els en construeixi el que s'havien compromès a fer. Compromís signat per l'anterior equip de govern, i també de "boquilla" per l'actual en la campanya electoral.

Mentre, l'activitat esportiva no s'atura. La UE Aiguafreda, no ha perdut el temps. En quatre anys ha pujat tres vegades de categoria, i avui és a l'altura dels equip de les capitals de comarca de l'entorn. Es cobeja amb Granollers, Vic, Olot, Manresa. També amb Mollet, Canovelles, Ripollet, Cerdanyola, Santa Coloma de Farners, Palafrugell, Sant Hilari, Tona. Lidera amb còmode avantatge, el grup 1 de la Preferent Territorial.

Compta els partits per victòries. I si hem de fer cas dels números, té poc més de 2.400 habitants.

Us faig un pronòstic no esportiu (seria massa fàcil dir-vos que l'Aiguafreda tornarà a pujar de categoria). Si l'equip de govern no mostra una sobtada afició per l'esport, o el futbol en concret, no governarà el pròxim mandat. Una afició vertadera i molt més intel·ligent que la mostrada fins ara, construint una pista de tennis amb el tipus d'herba artificial que hauria de brillar al camp de futbol inexistent, i on evidentment, no bota gens bé una pilota de tennis. Ja té collons la cosa!

Diuen que hi ha gent que guanya amb la distància, ja sigui curta o llarga. N'hi ha d'altres que són o es consideren fotogènics. D'altres, de qui es diu que la il•luminació dels platós de televisió els engreixa.
En canvi n'hi ha d'altres a qui els beneficia o perjudica, no és qualsevol versió de la seva imatge, si no la durada del seu discurs.
El cas de la Ministra de defensa, Carme Chacón entraria en aquest capítol. I és que quan se la deixa parlar massa estona, se li fa un fluix favor. En contra el forma t breu dels telenotícies l'afavoreix. Quan la sentim en un discurs o una roda de premsa sencera aflora la imatge de la persona justeta, que ha après de memòria un parell de frases que repeteix matxaconament. Un parell de frases difoses per ZP o qualsevol dels altres superiors a qui fa la pilota per sistema. I és que el seu discurs sempre em recorda el d'aquell alumne "pilota" amb qui tots vam conviure en la nostra època escolar, i que en la seva època a Esplugues, es devia dir Carme Chacón.
Mentre no sabem res, ni la veritat sobre tot el que envolta els pescadors de Bermeo. Ella hi treballa, segur.....

Que als de can fanga, els critiquem que sovint es comportin amb certa barroeria, poc respecte o mala educació, quan visiten espais de més bon respirar, ho atribuïm a una manera de fer innata. Viure tancats a la jungla de l'asfalt, els fa de vegades un pèl alienígenes. Uns particulars alienígenes que ens mirem a nosaltres com "bitxos raros".

Imagino aquest tipus de mirada barcelonauta quan durant anys i anys, han vist en sortir o passar de les àrees de pagament de les autopistes a Garraf, Martorell, Mollet o Vilasar. Què deurien interpretar que eren, els contenidors marrons que es trobaven per vil·les i "poblets" per on passaven, i que estaven situats al costat dels contenidors blaus, grocs i grisos? Un contenidor pagès? Per les caques que porc i vaca que tant molesten als estiuejants d'Osona? O possiblement, ara que han entrat en funcionament a la tardor, eren per a les castanyeres?

Em costa interpretar perquè a ells se'ls ha permès durant anys, que continuïn barrejant deixalles. Es considera que ells ho aprendran en quatre dies? Vol dir que encara no es prenen prou seriosament el reciclatge? O és que ells només generen plàstic?

Sabem des del primer dia, que lo dels colors era per acostumar el personal durant un període de temps, per acabar implantant el sistema en el FUTUR. Mentre tant després de fer la tria selectiva des de casa, ells després "s'entretenien" a barrejar-ho tot, perquè resultava que ells encara no estaven preparats. Per acabar d'adobar-ho, paguem religiosament l'impost.

Encara no estem preparats? Ens ho faran saber quan arribem al FUTUR desitjat?

Aviat, molt aviat es compliran 35 anys de la mort de "la burra vella", i cada dia ens seguim sorprenent de les moltes conseqüències que ens van deixar gairebé quaranta anys de privacions i molts més de imposicions.

La castellanització de la nostra llengua i l'aberració en alguns costums, els podem veure en els darrers esdeveniments de corrupció. A les estafes, robatoris i cacicades pròpies del poder en les dictadures, els han seguit una sèrie de costums entre un grup de persones que se segueixen considerant intocables. Molts d'ells continuen actuant, creient que res ha canviat i que podran seguir campant lliurement i se seguiran beneficiant dels béns dels altres.

Sense anar més lluny, i imitant aquella cantarella que la cultura invasora ens va ensenyar del "Santa Rita, rita rita, lo que se da, no se quita", Felip Puig ja ens ha explicat que de tornar els cent quilos dels Palau de la Música, res de res. S'haurien de rascar la butxaca, perquè de Millet, Prenafeta i Alavedra, ja no en poden esperar ni cinc. En queda d'altres, segur.

Ai la tardor! Segurament ja deu fer com 30 anys que no en recordo cap. És de suposar que és una de les altres conseqüències del que ha batejat coma canvi climàtic. Si fa o no fa, al pic de l’estiu i de l’hivern fa la temperatura que sempre hem tingut. El que ha canviat, o millor dit suprimit, són dues estacions que anomenàvem primavera i tardor. De primaveres, breus però, recordo la de l’any passat i la del 92. De tardor cap. En lloc de tres mesos, acostumen a durar una setmana. Una ràpida transició de l’estiu a l’hivern i al revés.

Costa preveure quina serà la setmana del canvi. Aquella que correrem a treure els abrics de l’armari. Mentre tant, anem bé amb màniga curta i cada nit ens anem a dormir amb el cant dels grills que omplen el so d’ambient de les nits granollerines. Algú em sabria dir don ve aquesta moda de comprar grills? Els deixen al balcó i vinga, sembla que visquem en un lloc net i pur. De il·lusió també es viu.

L'hivern arribarà de sobte i sense avisar. Ja hi estem acostumats.