Els sons de la nit
He aquí un poema en mi lengua materna que escribí hace justo un mes.
Sons nocturns, sons llunyans.
Pensaments que van passant.
Volies volar, volies marxar.
Per què no ho fas?
Què et lliga?
Foscor. Negror. Una llum pàl•lida al cel.
Un cel que no es blau fosc, sinó negre.
Una nit que et diu que no es teva,
Que es tard, que marxis a dormir.
El demà t’espera.
Nits en blanc i negre s’acostumen a passar,
S’instal•len a casa teva.
La cantarella d’una cançó quasi oblidada pels anys
Et retorna com si l’haguessis acabat de sentir.
És el que et fa la nit.
Ara ja no són en blanc i negre, penses.
Les nits de novembre van marxar.
Mentre, esperes a entrar en un reialme de somnis per somiar.
Móns onírics, móns irreals, però tanmateix
Tan certs que no els pots ignorar.
Deixa’t emportar, ets a casa teva, ets a la teva llar.
La nit té sons si ets al carrer, té sons si hi ha silenci,
Si no hi ha música posada, si tothom és al llit, dormint.
La nit té silencis, té sorolls. La nit et parla
Si la saps escoltar.
Imagino que el 80% de las personas que me leeis, no entenderéis mucho... pero es lo que hay ^^U. Es curioso (me encanta esta expresión xD) pero me voy dando cuenta que a medida que pasan los años, mis poemas y textos van pasando de ser monolingües o bilingües a ser trilingües. ¿Algún día llegaré a dominar el francés? (el idioma, no el beso, tch tch)
Besos!!

Sons nocturns, sons llunyans.
Pensaments que van passant.
Volies volar, volies marxar.
Per què no ho fas?
Què et lliga?
Foscor. Negror. Una llum pàl•lida al cel.
Un cel que no es blau fosc, sinó negre.
Una nit que et diu que no es teva,
Que es tard, que marxis a dormir.
El demà t’espera.
Nits en blanc i negre s’acostumen a passar,
S’instal•len a casa teva.
La cantarella d’una cançó quasi oblidada pels anys
Et retorna com si l’haguessis acabat de sentir.
És el que et fa la nit.
Ara ja no són en blanc i negre, penses.
Les nits de novembre van marxar.
Mentre, esperes a entrar en un reialme de somnis per somiar.
Móns onírics, móns irreals, però tanmateix
Tan certs que no els pots ignorar.
Deixa’t emportar, ets a casa teva, ets a la teva llar.
La nit té sons si ets al carrer, té sons si hi ha silenci,
Si no hi ha música posada, si tothom és al llit, dormint.
La nit té silencis, té sorolls. La nit et parla
Si la saps escoltar.
Imagino que el 80% de las personas que me leeis, no entenderéis mucho... pero es lo que hay ^^U. Es curioso (me encanta esta expresión xD) pero me voy dando cuenta que a medida que pasan los años, mis poemas y textos van pasando de ser monolingües o bilingües a ser trilingües. ¿Algún día llegaré a dominar el francés? (el idioma, no el beso, tch tch)
Besos!!

Comentario:
muy bonito...
algunas cosas todavía se me resisten, pero mi herencia materna (de barna) y mis veranos en vinaros han dejado huella. Y muy bonito también verte más animada y publicar más a menudo!
algunas cosas todavía se me resisten, pero mi herencia materna (de barna) y mis veranos en vinaros han dejado huella. Y muy bonito también verte más animada y publicar más a menudo!
Comentario:
Pues no, la verdad que de mucho no me he enterado... en Barcelona no aprendí mucho de catalán, así que hay partes en que me pierdo...
Saludos ;)
Saludos ;)





