CRÒNIQUES DEL NOU D'OCTUBRE
Com cada any ja hem anat a la mani del dia gran dels valencians de València, i ens ha deixat imatges molt i molt sucoses que anem a comentar a continuació.
Com és habitual els actes començàren el vespre del dia 8 amb la procesó que el Bloc fa cada any pel carrer de la Mar. Però aquest any ens esperaven sorpreses entre els asistents, ja que entre els pancarteros es trobaven no-militants, encara, com Giuseppe Grezzi d'Els Verds ( els que són 5 militants) i una representació tamayista. Però la sorpresa de la vesprada va ser vore a Toni Gisbert, àles "el barbes", àlies "el taliban del cabanyal", àlies "el petit stalin" agarrat a la pancarta ( amb logo del Bloc i tota la parafernalia, per a que no es diga que no es veia) junt a Pepa Chesa... Des de LPV hem intentat trobar reaccions al seu (potser ja no?) partit de tota la vida, el PSAN, però com que no volien parlar per telèfon per si estava punxat i volien quedar en un parc públic fent com si llegiem un llibre, no ha pogut ser. De totes formes, ens congratulem del seu pas al pragmatisme i la seua transformació des de l'extrema esquerra teòrica i independentista a la dreta regional valenciana. Bon vent i barca nova!
Al dia següent pel matí, tot i que tenia poc interés, vam anar a la següent procesó cívica, on vam vore a tota la dreta valenciana i els seus líders: Unió Valenciana, Coalició Valenciana, GAV, Bloc, Bloc Jove.... i a l'esquerra institucional encarnada en PSOE i IU. El més sucós del matí, vore les senyeres de nació valenciana del Bloc Jove i a Morera vestit d'anar a misa, com veieu més abaix.
I ja en la vespra del 9 vam asistir a una mani que al final va ser més nombrosa del que s'esperava i on vam vore les pancartes que ja esperàvem: Esquerra, ACPV, Bloc, Cabanyal, Xúquer Viu... i algunes molt sucoses que comentarem a continuació.
La primera que ens va cridar l'atenció, va ser la del PSAN, cada any més nombrosa i on no estava el seu "estimat líder", Josep Guia. Per contra, si hi eren incombustibles com "el General" i "Maru".
La següent pancarta remarcable va ser la del Compromís, portada per Marga Sanz i altres militants d'IU i d'Izquierda Republicana sense masa il·lusió. Ens va sorprendre no vore a cap militant d'IPV i Bloc, màxims promotors del Compromís, i tampoc a cap militant dels grezzistes...
Darrere es trobaven els militants d'IU amb una pancarta molt lletja i amb Ricardo Sixto més content que unes castanyoles acompanyat del omnipresent Gumer, no sabem per què. No cal dir que portaven poca gent al darrere, ja que els seus militants cuencanos sols van a vagues generals o al primer d'Octubre, com ha de ser.
I cap al final de la mani, el millor de tot: la pancarta de nonat IPV. Per cert, la pancarta més cutre mai vista en una mani, ja que realment no ho era, sinó que era els fons d'escenari que utilitzen a les presentacions, que van pegar per carrere amb paper adhesiu per a que no es notara... I és que com es diu que certes diputades no paguen, les arques han d'estar buides... o potser és el cutrerio genétic dels ex-IU. El cas és que, pancarta pròpia i gent al darrere, el que no està malament.
I una miqueta més enrere, la pancarta del Bloc jove encapçalada pel ex militant del GAV i blaver convençut, Pere Fuset. El més destacable va ser la presentació pública del seu nou logo i imatge corporativa, molt bonics, per cert, però sospitosament iguals al de les Iniciatives... Però potser açò respón a la seua evolució capo al comunisme blaver, ja que el dolçainer que els acompanyava els va deleitar amb una versió de "bella ciao", la gran cançó socialista italiana...
I per al final, la sorpresa positiva de la vesprada: l'autoanomenada EI va traure al seu bloc la senyera coronada de la ciutat de València. Tot i que sabem que aquesta iniciativa naix per mimetisme amb els seus idolatrats bascos, ens congratulem d'aquest pas per a eixir de l'esquizofrènia d'aquest sector para-polític.
Com és habitual els actes començàren el vespre del dia 8 amb la procesó que el Bloc fa cada any pel carrer de la Mar. Però aquest any ens esperaven sorpreses entre els asistents, ja que entre els pancarteros es trobaven no-militants, encara, com Giuseppe Grezzi d'Els Verds ( els que són 5 militants) i una representació tamayista. Però la sorpresa de la vesprada va ser vore a Toni Gisbert, àles "el barbes", àlies "el taliban del cabanyal", àlies "el petit stalin" agarrat a la pancarta ( amb logo del Bloc i tota la parafernalia, per a que no es diga que no es veia) junt a Pepa Chesa... Des de LPV hem intentat trobar reaccions al seu (potser ja no?) partit de tota la vida, el PSAN, però com que no volien parlar per telèfon per si estava punxat i volien quedar en un parc públic fent com si llegiem un llibre, no ha pogut ser. De totes formes, ens congratulem del seu pas al pragmatisme i la seua transformació des de l'extrema esquerra teòrica i independentista a la dreta regional valenciana. Bon vent i barca nova!
Al dia següent pel matí, tot i que tenia poc interés, vam anar a la següent procesó cívica, on vam vore a tota la dreta valenciana i els seus líders: Unió Valenciana, Coalició Valenciana, GAV, Bloc, Bloc Jove.... i a l'esquerra institucional encarnada en PSOE i IU. El més sucós del matí, vore les senyeres de nació valenciana del Bloc Jove i a Morera vestit d'anar a misa, com veieu més abaix.
I ja en la vespra del 9 vam asistir a una mani que al final va ser més nombrosa del que s'esperava i on vam vore les pancartes que ja esperàvem: Esquerra, ACPV, Bloc, Cabanyal, Xúquer Viu... i algunes molt sucoses que comentarem a continuació.
La primera que ens va cridar l'atenció, va ser la del PSAN, cada any més nombrosa i on no estava el seu "estimat líder", Josep Guia. Per contra, si hi eren incombustibles com "el General" i "Maru".
La següent pancarta remarcable va ser la del Compromís, portada per Marga Sanz i altres militants d'IU i d'Izquierda Republicana sense masa il·lusió. Ens va sorprendre no vore a cap militant d'IPV i Bloc, màxims promotors del Compromís, i tampoc a cap militant dels grezzistes...
Darrere es trobaven els militants d'IU amb una pancarta molt lletja i amb Ricardo Sixto més content que unes castanyoles acompanyat del omnipresent Gumer, no sabem per què. No cal dir que portaven poca gent al darrere, ja que els seus militants cuencanos sols van a vagues generals o al primer d'Octubre, com ha de ser.
I cap al final de la mani, el millor de tot: la pancarta de nonat IPV. Per cert, la pancarta més cutre mai vista en una mani, ja que realment no ho era, sinó que era els fons d'escenari que utilitzen a les presentacions, que van pegar per carrere amb paper adhesiu per a que no es notara... I és que com es diu que certes diputades no paguen, les arques han d'estar buides... o potser és el cutrerio genétic dels ex-IU. El cas és que, pancarta pròpia i gent al darrere, el que no està malament.
I una miqueta més enrere, la pancarta del Bloc jove encapçalada pel ex militant del GAV i blaver convençut, Pere Fuset. El més destacable va ser la presentació pública del seu nou logo i imatge corporativa, molt bonics, per cert, però sospitosament iguals al de les Iniciatives... Però potser açò respón a la seua evolució capo al comunisme blaver, ja que el dolçainer que els acompanyava els va deleitar amb una versió de "bella ciao", la gran cançó socialista italiana...
I per al final, la sorpresa positiva de la vesprada: l'autoanomenada EI va traure al seu bloc la senyera coronada de la ciutat de València. Tot i que sabem que aquesta iniciativa naix per mimetisme amb els seus idolatrats bascos, ens congratulem d'aquest pas per a eixir de l'esquizofrènia d'aquest sector para-polític.