logotipo

NASCUT PER MORIR és la lletra d'una cançó de Sangtraït i el títol del meu últim article. de fet he de dir que no sé per quin motiu m'han vingut ganes d'escriure una cançó o alguna cosa arran d'un escrit de cientovolando que em va tocar. es tracta d'aquell que narra l'experìència d'un infant que neix amb el "mono" per culpa de la seva mare que és ionqui, però ves per on, mentre se m'ha acudit aquesta idea estava escoltant una cançó que explica exactament el mateix; és aquesta de la que feia referència. Nascut per morir. A continuació transcric la lletra.


NASCUT PER MORIR

Sota les llums tremoloses,
d'un barri antic.
Les venes foradades se sent morir
és una dona marcada pel seu destí
fulles gastades fan el seu llit.

Sent com la mort li besa els llavis
sent pel seu cos la veritat
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobre dona!

Trenca amb un crit el silenci,
ple de dolor,
la llum de l'alaba plora pels dos
porta dins seu una vida fruit d'un gran amor
quina ironia l'infern serà el seu món.

Sent com els llavis se li assequen
la sang bullent li crema el cap.
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobre dona!

Entre les boires del somni,
fugint de tot,
morint s'allunya l'últim amor.
Nascut per no viure la vida sense acabar,
no té paraules per suplicar.

Sent com la mare no l'agafa
un aire fred l'està envoltant.
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobre dona!

No sé que en deu pensar la persona que va viure en primera persona una experiència similar.

et diré qui és per mi l'Eleuteri. l'Eleuteri és els morts de l'Àfrica, els atemptats a Israel i les pasteres de l'estret. l'Eleuteri és un noi honrat i que mor a la feina a causa d'un accident, però no puc parlar de tu perquè ets un tòpic.

lectura de Tòpic, de S. Espriu, dis Narracions.

El cielo nublado nublado como espeso de mi cabeza tras ver el mundo huérfano de astros de carne y hueso capaces de seducir y orbitar enfrente. Una vez vi uno pasar. La tierra seca como árido de mi cabeza vagabunda; trasnochar al darse cuenta.